Curs de cata de vins DO Pla i Llevant 2009

El clima de la zona és de caràcter típicament mediterrani, amb una temperatura mitjana de 17ºC, amb uns hiverns lleugerament freds, i estius secs i calorosos. La proximitat de la mar hi influeix de manera important. La pluviometria oscil—la entre els 400 i els 450 mm anuals i els
valors mitjans d’irradiació solar superen les 2.800 hores a l'any. El sòl està format per roques calcàries (margues i dolomites) que donen lloc a un sòl argilocalcari i a unes terres amb unes tonalitats vermelloses o blanquinoses i amb un pH lleugerament alcalí. Aquestes característiques del sòl permeten un bon drenatge, i això, juntament amb la presència escassa de matèria orgànica i la facilitat de penetració radicular, fa que el cultiu dels ceps es realitzi en condicions molt bones. Entre les distintes zones de producció també es troben característiques diferencials:

Algaida. El seu paisatge fa que es diferenciï de la resta de municipis de la zona, ja que hi ha Randa, la muntanya més alta del Pla i el millor mirador de l’interior de Mallorca.
Des d’aquesta es poden observar les ondulacions en el terreny que pugen i baixen adornades amb ametlers, figueres i vinyes, cultivades en condicions climàtiques ideals
per a la producció de vi.

Felanitx. Terres formades per roques calcàries. Les tonalitats vermelles d’aquestes terres provenen de l’òxid de ferro, que juntament amb les argiles i els carbonats càlcics
conformen un suport ideal per a la rel del cep.

Llucmajor. Presenta una varietat interessant de terres, des dels sòls bruns calcaris més a prop de la costa fins a la terra rossa que trobam al raiguer del conjunt muntanyenc
format al voltant del massís de Randa

Manacor. No presenta un relleu geogràfic accidentat, l’alçada mitjana és de 125m on predomina una gran única planícia únicament alterada per la Vall de la Nou. El terreny
és calcari amb tonalitat vermellenca on tradicionalment s’ha alternat el cultiu de cereals amb el d’hortalissa i la vinya

Muro. Les terres del conreu de vinya presenten tonalitats brunes i rogenques amb crosta calcària formada per dipòsits del Miocè.

Petra. Pla de terres fèrtils interromput per petites elevacions amb gran activitat agrícola i ramadera

Porreres. Terres fèrtils, aptes per als cereals, els ametlers i les vinyes, juntament amb cultius característics del municipi, com han estat l’albercoc i el safrà.

Adjuntem les sesions de tast.

7_166_Curs de cata de vins.pdf