FENAVIN - Feria Nacional del Vino 07

El alma del vino no es una antologia de texts literaris que te com a tema fonamental el vi. Això, de manera brillant i des de diverses perspectives, ja ho han fet excel·lents crítics literaris com Felipe B. Pedraza amb la poesia de tema vitivinícola "en el Jardín de Baco" i Miguel Angel Muro Munilla, amb una excel·lent i documentalista història sobre el vi en la literatura denominada "El Cáliz de las letras".
Molts més també han treballat aquests temes, doncs es tanta la fortuna que te el vi de les lletres universals que rega d' una forma exuberant multitud de texts, tants, que necessitaria una interminable prestatgeria per albergar-los de forma precisa. " El alma del vino" tampoc pretén, com a raó fonamental, exercir de documentalista exhaustiu, o selectiu, del que uns i altres van dir sobre vi.
L' assumpte seria impossible en un recital d' una hora. Per això els texts de diferents autors que apareixen interpel·lats a " El alma del vino" es relaciona més amb l' impacte emocional que em va produir que amb qualsevol altre consideració de tipus acadèmic.
Desitjo que el públic assistent s' integri dins una bonica història que te com a protagonista a un fruit de la terra, el raïm, i la transformació d aquest en un líquid que va arribar a commoure tant als humans com per que, pràcticament en totes les cultures, fos considerat com un regal especial dels deus o com un plaer només dignes d ells.
El alma del vino pretén que els espectadors realitzin un viatge en el temps i sentin que el que en diem cultura del vi esta sustenta, d' una manera històrica, en la lògica aspiració de la felicitat del ésser humà, més angostiossa i necessària quan es viu unes condicions permanents del patiment. A les vides antigues, i en les modernes, qualque cosa representa el terror, el indesitjable; i el contrari, també qualque cosa representa el desig de llibertat, de plaer, de comunicació, de vida lliure i feliç, que es en el fons, l' aspiració suprema de tot ésser humà.
Bé, doncs això últim esta tan a prop del vi, sobre tot en temps passats, que forja una cultura que s ha transformat avui en dia en una forma selecta de vida. Tinc la seguretat de qui estimi el vi disfrutarà amb els texts recitats. I ho faran, entre altres coses, per l enorme qualitat de rapsodes, figures de l escena nacional, i per la companyia despuntada de texts de grans savis que aguaren a las parades del viatge que he proposat.
En fi, que disfrutin i es diverteixin, ja que si no, l esforç no haurà tingut cap sentit.


Manuel Juliá